Històries d'un pis

Aquesta és la història d'una noia que ja hauria de tenir les claus del seu nou pis. Però, com no, la promotora s'està tocant els o.. mentre ella espera, espera, espera, i dóna llargues als llocs on va comprar els pocs mobles que ja ha comprat, perquè, clar, se suposava que per aquesta data el pis ja hauria d'estar net i pintat, i gairebé preparat per a viure-hi. Pobra noia, que ingènua que és...

Li donaren data per escripturar. La setmana passada, hauria d'haver sigut. Però dos dies abans del gran moment telefonà el banc i esmicolà totes les il·lusions en dos minuts de conversa: la promotora encara no havia demanat a l'ajuntament la llicència de primera ocupació, paperet sense el qual no podia signar, ja que sense això l'edifici encara no és considerat edifici d'habitatges, sinó obra. I si hagués cap problema, seria més problema seu que mai!

En fi, que li toca continuar esperant. Aquest matí han anat a l'ajuntament a demanar la llicència, a veure com funcionen els funcionaris d'urbanisme d'Alacant... Només espera poder tenir-lo abans que acabe l'estiu per poder anar fent coses, abans que torne a començar el curs.

(En resum: estic més "cremà" que la moto d'un hippie).