De boda!

Després de molts mesos d’espera, de més de quatre hores asseguda en la cadira de la sala d’espera d’un notari, PER FI M’HE CASAT!!! Amb el banc i per a molts anys, però ja va bé! Que ja tinc el pis, vaja. És una sensació estranya, la d’obrir la porta de MA casa, de caminar-hi sabent que serà el meu espai. M’agrada.

(NO M’HO CREEEEEEEC) Ja he penjat les cortines de la dutxa, més mones... En faré alguna foto i la penjaré per ací. Demà compraré llums i espills per als banys i totes les xorrades que em fan falta ara, i a veure si a poc a poc es va omplint allò.

El que més em fot? Que qualsevol dia vindran a canviar-me unes rajoles del terra que estan malament (el marbre està foradat o té alguna que altra coseta...) I clar, quan ja sembla que tot comença a tenir aspecte de pis nou, plaffff, més obra. Però què hi farem? Que menys que deixar-ho tot bé (i que la promotora se’n faça càrrec!).

Ains, m’he passat tota la vesprada netejant i netejant i estic feta pols. Hui me n’aniré prompte al llit, que demà toca més del mateix. Ja us n’aniré contant.

Bona nit!