Ludwig van Beethoven
Malgrat l’hora que és, estic massa emocionada com per a anar-me’n al llit. Acabe d’arribar del cine, de veure “Copying Beethoven”, i qui de veritat em coneix sap el que significa per a mi aquest personatge (porte el seu nom gravat en la part de darrere de la meua esclava). Als tretze anys vaig començar a llegir-ne biografies, textos (el testament de Heiligenstadt i la carta a l’Amada Immortal), a sentir la seua música i, potser, també a enamorar-me’n, per què no? Va ser en aquesta època quan em vaig prometre que alguna vegada viatjaria a Viena i visitaria la seua tomba (i no, no sóc necròfila!).
Ludwig van Beethoven, l’home que es va sobreviure a sí mateix per poder regalar al món el tresor de la seua música. Apassionat, sensible, romàntic, esquerp, humiliant, descarat, tendre, protector, fidel, orgullós, irònic, ofensiu... Algú que es creia el que era: un GENI. I així ho deia: “Príncep Lichnowsky, el que vós sou, ho sou per atzar i naixement, el que jo sóc, ho sóc per mi mateix. Prínceps hi ha i n’hi haurà milers; Beethoven, només n’hi ha un.”
La seua vida va ser difícil des del començament: durant la infantesa va haver de suportar un pare alcohòlic amb les mans massa llargues, una mare malalta que li donava l’amor que tot xiquet necessita però que va morir massa prompte. Més endavant es va saber dissortat en qüestions amoroses (potser perquè el seu tracte no era gaire fàcil...), i per si això fóra poc, a poc a poc va anar perdent el sentit més preuat per a un músic: l’oïda. Amb tot això, qualsevol altre hauria llançat la tovallola... ell va continuar component. Físicament no podia escoltar la seua música, però les notes continuaven al seu cap, mai no les va deixar de sentir. I així va compondre algunes de les millors obres de la història de la música, obres que fan tremolar fins i tot a la butaca d’un cine, que fan sentir calfreds a cada instant, que fan impossible controlar les llàgrimes, que fan sentir amb tanta intensitat que sembla impossible respirar sense arribar a fer-se mal.
Només coneixent la seua història es pot arribar a comprendre la seua obra, n’estic segura, i per això us demanaria que llegíreu alguna cosa sobre ell, si encara no ho heu fet.
Ludwig van Beethoven, l’home que es va sobreviure a sí mateix per poder regalar al món el tresor de la seua música. Apassionat, sensible, romàntic, esquerp, humiliant, descarat, tendre, protector, fidel, orgullós, irònic, ofensiu... Algú que es creia el que era: un GENI. I així ho deia: “Príncep Lichnowsky, el que vós sou, ho sou per atzar i naixement, el que jo sóc, ho sóc per mi mateix. Prínceps hi ha i n’hi haurà milers; Beethoven, només n’hi ha un.”
La seua vida va ser difícil des del començament: durant la infantesa va haver de suportar un pare alcohòlic amb les mans massa llargues, una mare malalta que li donava l’amor que tot xiquet necessita però que va morir massa prompte. Més endavant es va saber dissortat en qüestions amoroses (potser perquè el seu tracte no era gaire fàcil...), i per si això fóra poc, a poc a poc va anar perdent el sentit més preuat per a un músic: l’oïda. Amb tot això, qualsevol altre hauria llançat la tovallola... ell va continuar component. Físicament no podia escoltar la seua música, però les notes continuaven al seu cap, mai no les va deixar de sentir. I així va compondre algunes de les millors obres de la història de la música, obres que fan tremolar fins i tot a la butaca d’un cine, que fan sentir calfreds a cada instant, que fan impossible controlar les llàgrimes, que fan sentir amb tanta intensitat que sembla impossible respirar sense arribar a fer-se mal.
Només coneixent la seua història es pot arribar a comprendre la seua obra, n’estic segura, i per això us demanaria que llegíreu alguna cosa sobre ell, si encara no ho heu fet.
Sentit per Ainalma a la/es
2:29 a. m.
25 comentaris:
¿Pero la película en sí cómo estuvo?
Muuuaks.
A mi en canvi m'agradaria visitar la de Tchaikovsky...
La pel·lícula, molt bé, Awake. Pensa que en arribar a casa, estaba tan, tan... que en lloc d'anar-me'n al llit em vaig posar a escriure. I mira quina hora era!!
Algun dia ho farem, Home de la música, de segur que sí. Tu Tchaikovsky, i jo Beethoven.
Un beset!
Un gran músic, sí senyor, encara que jo tinc dos compositors preferits abans que ell: Mozart i Chopin.
De vegades em pregunte Deric, si aquesta admiració que sent per Beethoven em ve de la seua música o de la seua vida... Encara no ho tinc gaire clar.
Una pel·lícula per a vore, doncs...i un geni per a escoltar. ;)
I una gran vida per a llegir, Èlsinor...
tenia pendent aquesta pel·licula i amb aquestes coses que expliques encara més! la veritat és que en el meu cas crec que sí que tinc clar que m'interessa més la vida que l'obra. Vaja, no és que l'obra no m'agrade però la música clàssica no és la que més em crida l'atenció.
Doncs ja saps, Nimue! El que passa és que a la pel·lícula només posen els seus tres últims anys de vida i hi ha gran part de ficció (la copista, per exemple, no va existir mai).
I per molt que em dolga, perquè no queda bé que un músic i mestra de música ho diga, a mi també m'agrada més llegir la biografia que escoltar la música dels compositors.
Un beset!
m ha agradat molt la passio en que has escrit aquest post. M´encanta la gent que te passió per les coses i bueno dir que jo tb vaig a la tomba dels meus "idols" digues-li com volguis i tampoc soc necrofila. Avui en dia poca gent pot trobar una passió duradera i aixo la veritat que quan un te algu aixi que admira d´aquesta manera es increible.
Ja m'has tret els colors, Lost! És que per a mi Beethoven és el més gran, crec que té molt de mèrit tot el que va crear, sobretot tenint en compte les circumstàncies.
Si alguna vegada vaig a Viena i visite la seua tomba, t'ho diré. És més, en penjaré una foto!
Hola, Ainalma. Compartisc la teua admiració per Beethoven, a qui considere el músic més gran de tots els temps - i per la seua obra, més que per la seua vida, que per sí ja és notable...
Ací a Gandia encara no fan la peli però intentaré vore-la tan prompte com tinga ocasió. I si de veres la història se centra en els últims tres anys espere que parle encara que siga un poc dels seus últims quartets (o que sonen, de fons!). Si no els has escoltat, et recomane els últims 5 quartets de corda que va escriure: són com d'una altra galàxia, obres complicades, però molt tendres i optimistes - o això almenys pense jo quan les escolte. A vore si un dia faig un post sobre el tema.
Disculpa, no m'he presentat, em diuen Ramon - no sóc mestre, i ja no sóc músic, però m'agrada llegir-te i veure que encara hi ha gent amb la vocació decidida d'ensenyar, com tu.
Endavant!
Benvingut, Ramon!
Si sents aquesta admiració per Beethoven, no pots predre't la pel·lícula!! La veritat és que se centra principalment en la novena simfonia, res de quartets... Sí que parla d'una fuga, però la veritat és que no coneixia eixa obra. Prenc nota també de les obres que em dius, intentaré fer-me amb elles, a veure si m'impressionen tant com a tu!
Estàs segur que faran la pel·li a Gandia? Ací, a Alacant, només l'han posada en un cinema... De tota manera, no tinc cap dubte que acabaràs veient-la!
Supose que parlaran de la "Gran Fuga" - era originalment part d'un quartet, una peça un poc difícil de "mastegar", però que paga la pena intentar sentir unes quantes voltes. Quan veja la peli (al cine, o a l'Emule... :-) ja ho comentaré.
Doncs crec que sí, Ramon, que es tracta de la "Gran Fuga". És aquest el títol original? Ho dic per buscar-la a l'Emule...
Quan la vaig veure anunciada ja em va cridar l'atenció però ara no me la perdré (tot i que potser espero que surti en DVD).
Bé que faràs, Sandra. Jo és que no podia esperar per a veure-la, havia d'anar-hi JA!
Heu dit tantes coses de la pel.lícula que, si puc, intentaré veure-la.
Au, bona vesprada
I no te'n penediràs, Valldalbaidí, t'ho assegure.
Vaja... aquesta peli no la fan a Dublin... :(
Haure d'esperar q surti en video!!
A mi tambe m'agrada molt Beethoven... trobo que es un personatge molt interessant a l'hora que "fosc"!
Un personatge fosc, Unmei? Angelet meu, el que passa és que ningú no el comprenia!!
Ainalma: Comparteixo amb Vós l'apunt de que per conéixer de veres l'obra de qualsevol artista (i de qualsevol gènere, compte!) és imprescindible conèixer alhora la seva vida i el seu entorn. Si més no, ajuda a comprendre el què, el perquè, l'on i el com d'aquella obra o conjunt d'obres. M'apunto a la cua per anar a vore "Copying Beethoven", sembla que pel que ens expliques promet força. El que a tu et passa amb el Mestre Ludwig, a mi em passe des de petit amb l'altre geni de genis, el poca-solta d'en Wolfy Amadeus Mozart. Visca la mùsica!!!.
Visca, Pedra! Jo no ho hauria descrit millor. Les obres naixen de dins, i allà és on es troba tot el que ens fa com som, els nostres sentiments, experiències, les nostres idees... I saber per què són d'aquesta manera és imprescindible per entendre el que n'ha nascut com a fruit!
K anticuats k steu. Heu sortit d sota una pedra??
Quina llàstima que la incultura siga tan comuna, encara hui...
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici