Començar-ne un de nou
Volia escriure des de fa uns dies, però la veritat és que se m’ha complicat una mica la setmana...
L’altre dia vaig acabar el llibre que estava llegint (per fi!) i, menys mal, perquè no podia més! No m’ha agradat gens, i això ja vaig intuir que passaria quan només duia 20 pàgines, però sóc incapaç de deixar un llibre a mitges. He batut el meu record: un mes i mig per a llegir només 290 pàgines... Però és que era TAN avorrit... No us dic el títol per si a vosaltres us agrada o per si està en els vostres plans llegir-lo.
El cas és que una vegada acabat el purgatori, vaig preparar un altre llibre a la tauleta de nit per a començar eixa mateixa nit (solc llegir a la nit, al llit) i això em va suposar tot un dia de desfici. Sí, és estrany, però cada vegada que he de començar un llibre nou estic nerviosa, ansiosa, desitjant descobrir què em dirà, de què tractarà, si m’agradarà... I això mateix, alguna vegada, ha fet que fins i tot me’n vaja al llit a les 8... He començat el llibre que vaig comprar a Madrid, “La meitat de l’ànima”, de Carme Riera ,i de moment, té bona pinta. Però, clar, comparat amb l’anterior, l’esquela del diari té bona pinta... Quan l’acabe us diré què m’ha semblat.
Tampoc he pogut escriure quan volia perquè volia fer-ho ahir, al col·le, però no vaig poder perquè per algun estrany motiu estem sense internet, i no ha sigut culpa meua, per molt “gafada” que estiga amb els ordinadors! I tampoc no em veia amb cor per fer-ho... Em vaig endur un bon ensurt amb ma mare dimecres a la nit, assumptes mèdics, però sembla que al final no serà res. Hui ja estic més tranquil·la.
L’altre dia vaig acabar el llibre que estava llegint (per fi!) i, menys mal, perquè no podia més! No m’ha agradat gens, i això ja vaig intuir que passaria quan només duia 20 pàgines, però sóc incapaç de deixar un llibre a mitges. He batut el meu record: un mes i mig per a llegir només 290 pàgines... Però és que era TAN avorrit... No us dic el títol per si a vosaltres us agrada o per si està en els vostres plans llegir-lo.
El cas és que una vegada acabat el purgatori, vaig preparar un altre llibre a la tauleta de nit per a començar eixa mateixa nit (solc llegir a la nit, al llit) i això em va suposar tot un dia de desfici. Sí, és estrany, però cada vegada que he de començar un llibre nou estic nerviosa, ansiosa, desitjant descobrir què em dirà, de què tractarà, si m’agradarà... I això mateix, alguna vegada, ha fet que fins i tot me’n vaja al llit a les 8... He començat el llibre que vaig comprar a Madrid, “La meitat de l’ànima”, de Carme Riera ,i de moment, té bona pinta. Però, clar, comparat amb l’anterior, l’esquela del diari té bona pinta... Quan l’acabe us diré què m’ha semblat.
Tampoc he pogut escriure quan volia perquè volia fer-ho ahir, al col·le, però no vaig poder perquè per algun estrany motiu estem sense internet, i no ha sigut culpa meua, per molt “gafada” que estiga amb els ordinadors! I tampoc no em veia amb cor per fer-ho... Em vaig endur un bon ensurt amb ma mare dimecres a la nit, assumptes mèdics, però sembla que al final no serà res. Hui ja estic més tranquil·la.
Sentit per Ainalma a la/es
8:11 a. m.
18 comentaris:
mmm! Què bé! La primera en escriure!
Sé de què em parles amb lo del llibre. Jo també sóc incapaç de deixar-me un llibre i me'n vaig acabar un farà dues setmanes que em va costar un munt!!!!
des de llavors, m'he llegit un altre i ara m'estic acabant el segon. també llegeixo com tu a les nits.
la veritat és que abans de començar-me el llibre aquell avorrit, vaig donar-me mil voltes per les llibreries i per les biblioteques i no em decidia per res... una crisi!!! jeje...
bueno, ara vaig desbordada perquè en tinc un pendent per quan m'acabe aquest (i varios més d'aqeust escriptor, que li he agafat ganes, per a després) i immediatament després estic decidida a traure d'on siga "et deix, amor, la mar com a penyora" ;)
ui... quin rotllo t'he fotut! ejej
besets de cap de setmana :)
per cert, m'alegre de que els problemes mèdics no siguen res!
Gràcies, Iurema. La veritat és que sí que fot una miqueta que et coste decidir-te per un llibre i que, després de tot, no t'agrade
:-(
Tu tranquil·la, i vés fent a poc a poc. Un beset a tu també.
La meva meitat d'ànima humana sent una gran curiositat pel llibre que tant t'ha costat de llegir. Que no ens en donaràs ni que sigui una petita pista?
Una pista em demanes, Lupus minor? Mira, sí, te'n donaré una: el títol del llibre està amagat en el post, és només una paraula. Sort!
;-)
Yo ya lo saaabíííaaa (pero lo de tu madre no, :-( )
Beso!
Ja et contaré, Awake, em vaig assabentar dimecres a la nit, però sembla que al final, com he escrit, no serà res.
Doncs mira que ho he intentat, Núria, però no puc. Una amiga em deia l'altre dia que ella llegia per plaer, i si un llibre no li'n produïa, no tenia cap sentit continuar llegint-lo. La veritat és que té raó, però em costa deixar les coses a mitges (d'acord, segons quines coses, però la majoria...).
Per a ser sincera, Xiuxiueig de nú, no vaig poder amb el "Diccionari per a ociosos", de Joan Fuster. Però encara el tinc a la tauleta de nit, i d'això ja fa uns quants anys. No ho he tornat a fer amb cap altre llibre.
buf! amb la quantitat de llibres que hi ha per llegir! a mi si no m'enganxa el deixe sense cap tipus de remordiment!
m'alegre que això de ta mare haja sigut només un ensurt.
b7s
I no et queda això de: i si millora després?? O si no: el vaig començar, però no vaig ser capaç d'acabar-lo... No puc, definitivament, no puc.
Això de ma mare sabrem amb més seguretat si realment ha sigut un ensurt d'ací a unes setmanes, però espere que el diagnòstic no canvie, Nimue.
Besets a tu també.
no, no mai em queda aquesta sensació de i si millora després, la veritat... crec que si m'agrada m'ha d'agradar des del principi, si no no em paga la pena...
ànims per ta mare!
Gràcies, Nimue!
De moment, això sembla Guitape. Ja us contaré. Una abraçada.
Doncs jo si ja porta una bona cosa de pàgines llegides del llibre i no m'arriba, ni em diu res d'especial, el deixe sense més. Hi ha massa llibres per llegir (i massa coses per fer) en esta vida com per a perdre el temps.
M'alegre també perquè això de la mare no siga res.
Per cert, crec que sé quin és el llibre que t'ha avorrit tant i el nom del qual s'amaga al post. Potser m'equivoque, però és d'un autor valencià que va rebré un premi molt conegut per allà dalt?
Em sembla que vas bé amb les suposicions, Vicent.
a mi em maten aquests dies de finals de curs que voldria llegir alguna novel·leta i m'he de passar l'estona llegint llibres del doctorat
Hehe, Mery Cherry, per sort jo no tinc ni exàmens per corregir ara, a final de curs... Però de segur que aprofites l'estiu ben aprofitat, veritat?
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici