"Raro, raro, raro"

Aquesta setmana he tingut uns dies un poc "tontos".

Ha sigut una sensació estranya, estava cansada, més de l'habitual, sense ganes de fer res. Intentava estudiar i les paraules em relliscaven de dalt a baix, era incapaç de retenir res del que estava llegint. He estat susceptible amb tota la gent que hi havia al meu voltant (hauré de demanar disculpes dilluns...), he intentat aïllar-me.

I tot això per què? Doncs, la veritat és que no ho sé, no hi havia cap motiu per estar i per sentir-me així, però així és com he passat un parell de dies. El que tenia clar era que necessitava una abraçada de veritat, però tampoc em veia amb cor de demanar-la. Hi ha coses que ixen i, si les demanes, no tenen el mateix resultat. Què poden tenir aquests petits gestos que tan bé em fan sentir de tant en tant? Menys mal que tinc un grapat de xiquets a primer curs (6 anys) molt carinyosos que, no sé si ho van intuir, però dijous a la vesprada van córrer cap a mi per a fer-me aqueix gran regal que tant necessitava: una abraçada que quasi em fa caure de cul a terra! I és que de vegades me’ls menjaria.

He acabat comprant-me unes vitamines, a veure si amb això se soluciona el que siga que tinc.