Data de creixements & "meme"

Heu tingut alguna vegada la sensació d'haver crescut més en una setmana que en tota una vida? I, per descomptat, no em referesc a un creixement físic, sinó a un creixement personal. No sé ben bé què ha passat o què ha produït aquest canvi, perquè en realitat no he fet res de nou, però la veritat és que em sent forta, capaç de fer front al que vinga (o al que no vinga...), capaç d'assumir tot allò que fins ara no veia perquè, per què no dir-ho, no ho volia veure. Crec que comence a guarir-me!

I una vegada dit això, que volia dir fóra com fóra, ací teniu el veritable tema d'aquest post: el "meme" a què em va convidar la meua benvolguda Awake. Consisteix a copiar un trocet d'un llibre que ens haja impressionat especialment, per tant aquí us deixe un paràgraf de "Jo pos per testimoni les gavines", de Carme Riera. El que em va "tocar" va ser la facilitat amb què aquesta dona es capaç de descriure allò indescriptible, com solen ser els sentiments humans. Llegiu, i jutgeu per vosaltres mateixos.

"Si vosté no ha estimat ningú amb deliri, si el seu comportament coincideix sempre amb la seva ideologia i amb els seus sentiments, si mai no ha estat contradictòria, si no té tampoc ara contradiccions, pot riure's de mi i dedicar el seu temps a llegir qualsevol diari en lloc d'aquestes ratlles sagnants. Les meves paraules, malgrat l'afany amb què les escric, tradueixen amb dificultat l'enyor, la ràbia i la impotència que m'amaren, l'esforç per continuar vivint sense cap més objectiu que perllongar una angoixa arrelada en un passat que tampoc del tot no fou meu. Perquè el record més bell, aquell que hauria bastat per donar plenitud a la meva vida, fou un record esguerrat, incomplet, per culpa meva."

(Ja sé que tendisc al romanticisme però, què hi farem? Així som els signes de foc. Si algú vol continuar el "meme", endavant!)