Any nou, de nou
I tornem a l’1 de setembre, l’any nou de la gent del gremi. Sembla mentida que faça ja un any que començàrem el curs passat, i ja estem a les portes d’un de nou. Poden passar tantes coses en només 365 dies...
Però enguany és diferent, sé on vaig, amb qui, conec el que m’espera. En certa manera, és una tranquil·litat. En realitat, tinc ganes que arribe dilluns, tornar a la normalitat, a la “rutina”, al soroll dels corredors plens de xiquets. Però sé també que em costarà adaptar-me de nou a un col·le “gran”, sobretot després d’aquest darrer curs.
Encara trobe a faltar el col·le d’enguany, els xiquets, l’ambient, tot el que significava aquell lloc. Quan passe per davant i no puc evitar mirar-lo (o siga, sempre) encara se m’escapa alguna llàgrima. Quan parle amb la gent que ha compartit amb mi tot allò i recordem tantíssimes coses i situacions ocorregudes, també. És una sensació molt estranya, com tenir el cor dividit en dos meitats: en una, el col·le on vaig i on vull quedar-me, en l’altra, el col·le de què m’agradaria no haver hagut de marxar.
Espere almenys que el canvi aquest (o retorn) ajude a calmar els ànims, que em permetisca tornar a la serenitat emocional de no fa tant i que, de debò, pague la pena tot plegat. El meu compromís d’enguany és posar tot de la meua part perquè així siga.
Bon any!
Però enguany és diferent, sé on vaig, amb qui, conec el que m’espera. En certa manera, és una tranquil·litat. En realitat, tinc ganes que arribe dilluns, tornar a la normalitat, a la “rutina”, al soroll dels corredors plens de xiquets. Però sé també que em costarà adaptar-me de nou a un col·le “gran”, sobretot després d’aquest darrer curs.
Encara trobe a faltar el col·le d’enguany, els xiquets, l’ambient, tot el que significava aquell lloc. Quan passe per davant i no puc evitar mirar-lo (o siga, sempre) encara se m’escapa alguna llàgrima. Quan parle amb la gent que ha compartit amb mi tot allò i recordem tantíssimes coses i situacions ocorregudes, també. És una sensació molt estranya, com tenir el cor dividit en dos meitats: en una, el col·le on vaig i on vull quedar-me, en l’altra, el col·le de què m’agradaria no haver hagut de marxar.
Espere almenys que el canvi aquest (o retorn) ajude a calmar els ànims, que em permetisca tornar a la serenitat emocional de no fa tant i que, de debò, pague la pena tot plegat. El meu compromís d’enguany és posar tot de la meua part perquè així siga.
Bon any!
27 comentaris:
Ja veuràs com serà un any dolç, tranquil i divertit. Serà com estar de vacances.
Besets, bonica!
No sé, ja et contaré, Giorgio, però més mogut o menys, estaré bé, això segur.
Un beset!
Amb aquests ànims, aquestes ganes i aquesta il·lusió, és clar que estaràs bé! Ai, si jo sentís el mateix per la feina que m'espera demà a les vuit del matí! No saps com t'envejo, bonica, ara mateix!
Bon diumenge i molt, molt bon inici de curs! :)
Moltes gràcies, Isnel! I molta força per a tu per poder estar a la feina a les 8 del matí... No creus que començar a treballar tan prompte és inhumà??
Besets!
gremi de pastissers, oi ??? ... tot és dolç, força dolç ... salut
I tant, Mossèn, encara que hi ha gent que no pot menjar-ne pel sucre...
;-P
Bon any a tu i a tots els professionals de l'educació que la dignifiquen dia a dia.
Salut
serà un gran curs, xiqueta, ja ho veuràs! jo ja tinc ganes que sone el despertador demà! el primer dia és tan emocionant! serà un gran any! :)
Tu veus, ainalma? Quan jo pense en l'1 de setembre, només pense en l'aniversari de la invasió de Polònia pels nazis i el començament de la II Guerra Mundial :P
Gràcies, JRoca, i bon any a tu també. Entre tots fem que aquesta tasca pague la pena.
Ho sé, Nimue! Al final sembla que tot ha eixit bé, no? Almenys, millor del que pensàvem.
Quan això del despertador... El meu ja està preparat per a les 7!!!
Ui, sí, Èlsinor? Tantes coses ocorregueren un 1 de setembre??? Ea, ja tenim més efemèrides ;-P
Besets!
Amb tan bona predisposició, segur que aquest serà un curs fantàstic. Està motl bé trobar a faltar el que deixem enrera, però encara està millor començar amb il·lusió allò que és nou. Molta sort!
Mai oblidaré el que he deixat, Omar, i espere alhora que això no influïsca en el que ha de vindre. Gràcies!
ueeeeee!!! al cole!!!!!!! :))))))
Ains, sí!!! Agafe les claus, el clauer de la meua aula, i cap allà!!
:-D
...y la "mestra" cuyo nombre empieza por P. es tu preferida de todo el claustro, reconócelo, XDDDD
Mks.
No, Awake, si et refereixes a qui jo crec, el seu nom comença per M.
Ja parlarem! Besets.
LA verdad es que sí que es una tranquilidad "volver" a un sitio conocido. No es mi caso. Pero una buena amiga irá al cole en el que empecé el curso pasado. Dará música, como yo y será tutora del mismo grupo que yo. En cierta forma casi puedo sentir que parte de mí estará con "mis niños" de allá. Ains, los echo de menos...
Este curro es un continuo echar de menos.
Besos y cosas,
AL.
Cada curs és un trobar a faltar, Al. Si no és una cosa, serà una altra, però això és inevitable.
Xe, m'he perdut, no recorde quin va ser el teu col·le primer de l'any passat. Va ser per on està el seminari ;-) ?
Amén, Orihuelica del señor ; )
: p
doncs jo no trobaria mai a faltar el cole! de fet no vull ni tornar-hi
És que em sonava però no n'estava segura, Al. :-D
Xe, Déric, però si és el millor que hi ha!!!
Com em recordes els meus primers cursos... ara, encara que ja han passat més de vint anys, algun dia experimente el que tu expliques...
Molta sort...
Si et sóc sincera, Valldalbaidí, el que més m'agradaria és poder arribar a la jubilació amb aquest "sentiment".
Sort a tu també!
Gràcies i segur que hi arribaràs, segur, s'hi nota...
:-D
El meu comentari arriba una setmana tard , però de tota manera et desitjo molt bona entrada de curs! Els canvis sempre ens deixen amb una recança de el que teníem abans , però jo crec que també són bons i ens renoven la il.lusió i la motivació per la nostra feina.
El meu problema, Dol, és que em costa acostumar-me als canvis, en certa manera perquè intente evitar-los. Però sí que suposa una renovació, això no ho negaré. Necessite temps, res més.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici