Adéu - siau
Un sospir i un adéu.
Una llàgrima i mitja volta.
Mitja mort
de tota una vida.
Somriures precedits de records.
Enyors sense absències.
Ensopegades en terra llisa
per il·lusions ja marcides.
Queden en els ulls
les paraules mai no dites.
Queda en un espai
la felicitat més gran sentida.
Una llàgrima i mitja volta.
Mitja mort
de tota una vida.
Somriures precedits de records.
Enyors sense absències.
Ensopegades en terra llisa
per il·lusions ja marcides.
Queden en els ulls
les paraules mai no dites.
Queda en un espai
la felicitat més gran sentida.
16 comentaris:
et deixe un parell de dies d'estar trista. Bé... et deixe fins el dia 20 ;)
B7s!!!!
Trista per això no, Nimue, pel dia 20 estic dels nervis!!
mai diguis un adeu-siau !!! ... hola, què tal ??? ... salut
Millor un 'a reveure', no? :)
Tant de bo pogués ser un "fins aviat", Mossèn i Èlsinor, però no podrà ser en aquest cas...
:-S
No voldràs dir que ens deixaràs sense les teues paraules tan assenyades? Perfa...
Noooo, Valldalbaidí, no us lliurareu de mi tan fàcilment... Són altres coses les que deixe enrere.
La vida (uix! açò sona a filosofia de quiosc, ho sent!) és un deixar enrere coses i més coses. Sovint ens dol deixar enrere alguna que, en realitat, ja feia molt de temps que ens feia nosa. No hi ha que amoinar-se, sobretot si el tema no té remei. Ja en vindran d'altres millors.
Una setmana! Només hi manca una setmana! Aixxxxx, quins nervis i quina impaciència!
No m'ha fet nosa en cap moment, Giorgio, més bé diria que em va enamorar el primer dia.
Sí, una setmana, estic "atacà"!
ueee! ja! :)
Visca!! HO SABIA, HO SABIA, HO SABIA!!!
FELICITATS!!!
Ainalma:
Vinga, au, va! Que he vingut fins ací per que cantem i ballem plegats una tonada que diu així, més o menys:
"Hasta luego cocodrilo, no pasaste de caimán, hasta luego cocodriloooooo..."
Salutacions cordials, joveneta!... =)
I que em dius del Cant de l'enyor, Pedra?
"Ni que només fos poder-nos dir un altre adéu serenament..."
A veure si aquesta setmana tot ix bé i puc contar-vos coses més alegres!
Una abraçada.
A què ve eixa tristor?
només se m'acut dir-te que t'animes; que et deixes d'eixes fotesses que et fan sentir malament i que ací ens tens per compartir les teves penes però també les teves alegries.
Una abraçada i ànims.
Hey, ánimo guapa. El día 20 está a la vuelta de la esquina y seguro que te dan algo bueno : )
Un abrazo y un helado aplazado para cuando quieras.
Muá!
AL.
Marc, espere que això passarà prompte. I, no patisques, que sereu els primers a compartir les alegries quan arriben!
Quin desfici, Al! Aquesta incertesa em mata! Per cert, el gelat, quan vulgues! Què fas aquesta vesprada?? ;-D
Besets!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici