I ja en van 24...
Que cruel pot arribar a ser el perfil de Blogger... Fa uns minuts he entrat en el meu i he comprovat que ja m’havien canviat el 23 pel 24... I jo encara no m’he acostumat a aquest canvi! Que, de fet, ho és des de fa només una hora.
Rellegint el post que vaig escriure fa un any exactament sobre aquest mateix tema, he confirmat que hui podria tornar a escriure el mateix i continuar sent veritat, però també és cert que enguany, potser, hi ha un petit matís: tinc l’ànima una mica més lleugera i això em fa sentir millor.
La veritat és que no em puc queixar: tinc la meua família al costat, feina (una feina que m’apassiona i que no canviaria per RES del món), uns companys fantàstics a qui és molt fàcil estimar, uns amics que sempre hi són, per al que siga: un café, una abraçada, una llarga conversa... Però el que veritablement destacaria de hui és que els meus fantasmes i jo hem signat una treva i m’estan deixant passar un bon dia (moltíssimes gràcies, R., per la conversa d’ahir, de veritat!).
En fi, en que no és tan terrible fer 24 anys!
Rellegint el post que vaig escriure fa un any exactament sobre aquest mateix tema, he confirmat que hui podria tornar a escriure el mateix i continuar sent veritat, però també és cert que enguany, potser, hi ha un petit matís: tinc l’ànima una mica més lleugera i això em fa sentir millor.
La veritat és que no em puc queixar: tinc la meua família al costat, feina (una feina que m’apassiona i que no canviaria per RES del món), uns companys fantàstics a qui és molt fàcil estimar, uns amics que sempre hi són, per al que siga: un café, una abraçada, una llarga conversa... Però el que veritablement destacaria de hui és que els meus fantasmes i jo hem signat una treva i m’estan deixant passar un bon dia (moltíssimes gràcies, R., per la conversa d’ahir, de veritat!).
En fi, en que no és tan terrible fer 24 anys!
35 comentaris:
MOLTES FELICITATS!!!
I que encara que no t'acostumes mai a què arribe l'ocasió de canviar-hi la xifra, que en siguen molts més. :)
Això mateix, Èlsinor! Que, si no, mal averany...
Collonnnnns!
Jo he fet l'invers 42!!!!!
I tampoc estic tan malament....
Clar que no, Ignasi! A més, que jo em queixaré molt, però també vull arribar-hi!
un bon amic també fa el seu aniversari avui. Ell compta els anys per decenis...
Felicitats als dos
Doncs moltes gràcies Pere Tarter, i felicitats també al teu amic!
Demà. Demà parlarem, XD
Muuuaks.
Parlarem, i moltes coses més, Awake! FESTAAAA!!!
Em penso que ja saps que estic, com si diguéssim, de baixa blocaire. Però he llegit a can Deric que avui feies anys i no puc estar-me de venir a felicitar-te. Que els disfrutis molt, maca, en companyia de tots aquests que estimes i que t'estimen, fins i tot els fantasmes que t'han regalat la treva ;)
Un petó!
Moltíssimes gràcies, Isnel! Quina alegria llegir-te! Tranquil·la, que ho estic disfrutant de la millor manera possible! Se't troba molt a faltar per ací, espere que estigues bé i que la baixa no siga gaire llarga.
Una abraçada ben forta!
ohhhhhhhhh perque no m ho has dit!!!!!!!!!!! molt malament aix ara em sento fatal! FELICITATS GUAPETONA!!!!!!! ET MATAREE PER NO AVISAR-ME!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hahaha, no t'ho prengues així, Lost! Ho tindré en compte per a l'any que veeeeee...
Un beset!
Moltes felicitats, Ainalma!
Ei, Giorgio, quant de temps! Gràcies, moltes gràcies! Un beset.
FELICITAAAAAAAAAATS!!!!!!!!!!! GUAPIIIIISSIIIMMMAAA!!!!!!!!!
per cert, jo en faig 26 el diumenge... ai quin mal ai quin mal xD t'entenc!!! però potser m'agradaria poder-ne tornar a fer 24 xD
petons maca maca!
Arribo una mica tard, pero felicitats!! Que 24 no són res!!!
Síiii, el dia 10, me'n recorde, Imma! Ja et felicitaré, ja. Un beset!
Dan, que no arribes tard, home! I això que 24 no són res... Depén de amb què es comparen!
moltes felicitatssssss!!!! que jove eres, gamberraaaaaa! enveja que et tinc!!! :))
Va, Nimue, com que enveja? Però si segur que tu estàs la mar de contenta amb la teua edat!!
;-)
Això, Núria, que en vinguen molts més (però que no es noten!).
Un beset!
F E L I C I T A T S !!!!!!
I que no et faci pena anar fent anys! Quan jo en tenia 24...
L'important és viure-ho a tope!
MUACS!
Moltes gràcies, Sandra! Dona, supose que cada edat té el seu encant, no?
Un beset!
Oeeee
M'apunte a la llista per desitjar-te MOLTES FELICITATS, tot i que una mica tard... avui què és.. 8/12... bueno, què hi farem: FELICITATS!!! igualment :P
Per cert, no sabia que érem de la mateixa quinta!!!
Ei, Iurema, quina alegria tornar-te a veure! Moltíssimes gràcies, i tranquil·la, que no fas tan tard! Per cert, quan penses tornar a la blogosfera??
Un beset!
Felicitats! Que joveneta ets! Si saberes que jo ja he fet (i de llarg els 42)... Fins i tot l'altre dia un post em jugà una mala passada: de sobte em vaig "llevar" 2 anys de damunt...
Bo, el que et deia: QUE EN FACES MOLTS MÉSSSSSSSSSSSS
Àngel
Joveneta, Valldalbaidí? Home, depén de amb qui em compares!! Però sí, que en faça més!
Gràcies, Guitape! Pensava que havies desaparegut de la blogosfera!
Una abraçada.
Y yo que siempre llego tarde a todas las fiestas... tsk.
Lo siento : (
Una abraçada enoooorme i molts besets, rebonica!
Muà! <--- en valencià ; )
Besos y cosas, con velitas,
AL.
Al! Tu mai arribes tard, carinyet! Una abraçada de Teletubby a tu també!
Un beset en valencià, muà! ;-)
Ups! felicitaaaaats!!!! un dia tard suposo... però el més important es que ja vas cap el quart de segle!!! jejeje ;P
Ui, que mal sona això, Home de la música!!!
F-E-L-I-C-I-T-A-T-S!!!!! Aixins, ben gròs, pintat en un bell mural d'uns 50 m d'alçada i uns 200 de llarg, amb fols blanc i lletres de colorins... ;)
Pere!! Quina alegria, la teua visita!! Ei, tan gran serà el cartell?? Que guai! Això de les coloraines m'agrada...
Buaaaaa! Jo he fet uns molts més!!! Buaaaa! I encara va la gent i em diu: "l'important és fer anys i arribar-hi, que hi ha molta gent que no arriba"
Ja ho sé, però no em consola. Porto molt malament el tema de l'edat!
Va, Deric, que no serà per a tant! Almenys això és el que em diuen a mi... Com a tu, fer anys no me'n fa gens ni mica, de gràcia!.
Un beset.
Que lluny que queden els 24. En tinc una mica més del doble. Amb 24 anys només feia tres mesos que havia començat a treballar en la primera escola, precisament la mateixa escola on havia estat alumne fins els 16.
Hehe, jo vaig fer les pràctiques de magisteri a l'escola on havia estudiat, Ricard, això sí, però no sé si m'agradaria tornar com a mestra ja oficial... És diferent, no t'acostumes a estar a l'altra banda de la taula quan, en aquell mateix espai, has sigut xiqueta i has fet de les teues!
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici