28 de novembre del 2006

L'illa

Vaig encallar-hi sense saber ben bé on em trobava, malgrat haver triat jo mateixa la destinació del vaixell. Tot semblava desert, i només ara puc entendre que això no va ser més que la percepció d’una nouvinguda que encara no sabia mirar amb els ulls de veritat, amb els que realment compten. Vaig caminar amb el pas no gaire ferm sobre la sorra d’aquella illa mig deserta enmig de la immensitat de l’oceà i vaig comprovar que la terra no s’enfonsava al meu pas. Vaig respirar tranquil·la, però encara no gaire confiada. Vaig descobrir que algú més havia abandonat el seu vaixell en aquella mateixa illa i vaig dubtar: qui més voldria allunyar-se de la civilització voluntàriament? I per quin motiu? Recelosa, vaig continuar caminant...

El camí era llarg, però només començar-lo vaig trobar els ocupants de l’altra embarcació. No semblaven perillosos. Ens vam acostar, vam parlar i finalment vam decidir que fer el camí junts seria bo per a tots. Ningú al davant, ningú al darrere: caminaríem els uns al costat dels altres. I així va ser.

Encara no es veu el final del camí, però continuem caminant com el primer dia. Hem descobert que tenim moltes coses en comú i algunes que ens diferencien enormement, però aquestes són les que ens fan com som i les respectem. Els passos tenen cada vegada més força, supose que ens sentim bé sabent que tenim en tot moment una mà amiga al costat dret i una altra al costat esquerre, i això també és bo. Cada vegada m'agrada més aquest lloc, no sé als altres... No sé què passarà quan acabe el camí, si l’acabarem junts, si en acabar-lo acabarà també la relació que s’ha forjat entre nosaltres, però com a viatge haurà pagat la pena. Potser cap de nosaltres anava perdut del tot quan va anar a parar a aquesta illa. O potser sí, i ha sigut l’illa mateixa la que ens ha fet trobar-nos amb nosaltres mateixos. Potser aquesta era la veritable missió d’aquest viatge... I això, doncs, també és bo.

13 comentaris:

Blogger Awake at last ha dit...

¿?

Muy bonito.

En serio.


Muuuuaks.

29/11/06 1:02 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Awake, ¿? Però si està molt clar!

;-P

Dissabte t'ho explique...

29/11/06 7:56 a. m.  
Blogger nimue ha dit...

a mi no m'entusiasmen les illes. Em fan sentir aïllada! Però si el viatge t'ha valgut la pena ja tens molt guanyat! bonica metàfora, un b7.

29/11/06 9:47 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Encara val la pena, Nimue! El viatge no ha acabat...

29/11/06 2:18 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

m´agradamolt la metafora.Es genial, jo tb vull trobar una illa per a mi i qui sap si per algu mes.

29/11/06 3:18 p. m.  
Blogger Sandra ha dit...

"Quan surts per a fer el viatge cap a Itaca has de pregar que el camí sigui llarg
ple d'aventures, ple de coneixences, has de pregar que el camí sigui llarg
que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven
o vagis a ciutats per aprendre dels que saben."
Has sentit la cançó d'Itaca de Lluis Llach (adaptació d'un text de Kavafis?). T'agradarà!

; )

29/11/06 5:20 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Doncs sí, Lost, però no sé si van per ací els trets...

Sandra, sí que la conec, és boníssima! Em quede amb això de "o vagis a ciutats per aprendre dels que saben..." ;-)

Un beset!

29/11/06 5:42 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

Espere que a l'illa hi haja algun indret amb connexió a internet via satèl·lit, no siga cas que t'hi endinses tant que acabes oblidant-te del món exterior i dels que encara hi vivim...

29/11/06 9:00 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Fins fa poc no n'hi havia, Èlsinor, però ja estem connectats al món! És el que passa a les illes xicotetes, que les coses van més lentes que a la resta del món, però acaben arribant. No cal oblidar a ningú...

29/11/06 10:29 p. m.  
Anonymous Anònim ha dit...

tots els viatges val la pena viatjar-los

30/11/06 9:05 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

I aprendre'n, Deric, i aprendre'n! Totalment d'acord amb tu.

30/11/06 9:35 p. m.  
Blogger DE TOT UN POQUET ha dit...

T'he escrit un correu per contestar-te a un comentari teu a un post meu. Llig-lo. Gràcies

30/11/06 11:12 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

L'acabe de llegir, Valldalbaidí, però ara no tinc temps de contestar-te, que si no faria tard a l'escola! Ho faré aquesta nit amb més calma. Una abraçada.

1/12/06 7:44 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici