17 de març del 2009

En crisi

Tinc el bloc abandonat... I moltes altres coses més essencial, em sembla... Però he arribat a tenir eixa sensació de no poder més, d’estar saturada, de necessitar unes vacances... Vacances de la vida adulta. Donaria el que fos per tornar a l’edat màgica dels jocs innocents, de la ignorància prèvia a l’aprenentatge (que no és que ara ho sàpiga tot), donaria el que fos per gaudir un dia, només un, sense cap tipus de responsabilitat, per oblidar que els problemes existeixen. Donaria el que fos per oblidar que no tot el món actua de bona fe, que les coses no sempre són el que semblen.

Aleshores somniaria que les companyies d’assegurances són legals... que estan per a protegir-me quan tinc un problema, que els diners que els pague cada any té alguna finalitat en benefici meu. Somniaria que els promotors de les obres treballen perquè les seues obres acaben algun dia no gaire llunyà, que no abandonen els seus “clients” vivint en un estat d’il·legalitat, que donen la cara quan l’han de donar. Somniaria que les baralles no existeixen, que els colps a altres persones només es poden veure a la tele, en les pel·lis de ciència-ficció, que els xiquets no són agressius, que són tendres, que són xiquets dels de veritat. I com que el somni seria tan agradable, em tem que no voldria despertar mai.

Llavors tot estaria bé. I segurament no tindria aquestes baixades de tensió que estic tenint darrerament i que em deixen marejada i sense forces, i no tindria que discutir amb ningú que em bonegués per no anar al metge quan m’hi negue, i somriure seria molt més senzill, i m’abelliria fer moltes més coses de les que m’abelleixen ara, mentre altres també em boneguen per voler quedar-me a casa i descansar.

Però Peter Pan no és més que un conte... Un conte per a xiquets...

11 comentaris:

Blogger Dèlia Amorós ha dit...

Intenta desconnectar durant el pont. Jo, per començar, t'envie una abraçada d'ànim.

17/3/09 11:09 p. m.  
Blogger Capità Tux ha dit...

"Vacances de la vida adulta..." M'has deixat intrigat, Malferideta: això com es fa? El Giorgio i jo ens hem agafat vacances aquest mes, però vacances normaletes. Bé, com que jo no sóc adult (i, el Giorgio, em pense que tampoc), doncs, quasi quasi que les estem fent.

Vingaaaaa! Passa't uns dies llançat petards i coets, i veuràs com se't passen tots els maaaaaaals!

:-*

18/3/09 12:20 a. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Que va, Escrits d'urgència, encara em toca aprofitar el pont per fer paperassa i altres coses que treballant no puc fer...

Si sabera com s'agafen les vacances de la vida adulta, Tux, ja les hauria agafades! I, més que petards, faria una foguera amb unes quantes persones que se m'acudeixen a dins!

18/3/09 9:08 a. m.  
Blogger nimue ha dit...

doncs ja que no és possible fer vacances de la vida adulta només ens queda tirar avant amb la major dignitat possible, insultar interiorment a les companyies d'assegurances, els constructors i la mala gent i poca cosa més...
Una abraçada, guapa, que ja queda poc per a les nostres vacances de veritat i podrem descansar una miqueta...
B7s!

18/3/09 5:29 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Insultar interiorment?? Dona, si s'insulta, s'insulta de veritat!! Jeje, és que continue massa cremada amb el tema, Nimue.

I sí, ja queda poc per a les vacances. Ara, de moment, a gaudir del pont els qui puguen... que jo he tornat a caure malalta en festa :-(

Un beset!

18/3/09 10:15 p. m.  
Blogger DE TOT UN POQUET ha dit...

Endavant... que estem amb tu. I si et serveix de consol... jo avui no podia alçar.me del llit... a les 10h00
Un beset

21/3/09 1:44 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Ui, Valldalbaidí, jo també he estat un parell de dies sense poder alçar-me del llit... però més que per mandra, que també, ha sigut per febre... Xe, que no sóc capaç d'aprofitar un pont!

Una abraçada!

21/3/09 5:50 p. m.  
Blogger ALtraste ha dit...

: ******************

29/3/09 6:20 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

:-S

29/3/09 8:11 p. m.  
Blogger Marc ha dit...

No, Peter Pan no és un conte per a xiquets.És tan fàcil com aprendre d'ells, tornar a veure el món amb els seus ulls i fer el boig. Mirar amb il·lusió cada moment, cada sensació que ens dona la vida.
Ànims guapa.

29/3/09 11:04 p. m.  
Blogger Ainalma ha dit...

Hi ha moments en què es pot arribar a fer, Marc, però d'altres és ben complicat tot plegat...

Un beset!

30/3/09 1:24 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici