27 de novembre del 2005

EL DIA DEL MESTRE




Després de molt reflexionar, he arribat a la conclusió que m’agrada la meua professió. Com que ahir a la nit no podia dormir, vaig agafar una balança i vaig posar en un pes tot allò que no m’agradava d’aquesta feina i, en l’altre, tot allò que feia que pagara la pena tant d’esforç. El resultat va ser el següent:

-El que no m’agrada: la falta d’educació que l’alumnat porta, en molts casos, arrossegant des de casa, la incapacitat d’obediència d’alguns xiquets, la falta de respecte cap a tothom, la indiferència de la societat envers la importància de la educació i la sensació d’impotència que sent a vegades davant de determinades situacions.

-El que mai canviaria: el somriure d’un xiquet quan descobreix que “m” + “a” = “ma”, les cares bocabadades quan estan sentint l’explicació d’alguna cosa que ha captat la seua atenció i les abraçades que de tant en tant ens regalen incondicionalment.

Per descomptat, va guanyar el segon pes.

Tot això em va venir al cap perquè hui és el Dia del Mestre i tinc per ací una poesia que em va impressionar força ja fa temps. Alguna vegada, quan l’he tornada a llegir, i sempre depenent del meu estat d’ànim del moment, he pensat que “no sempre és així”, però després de les reflexions d’ahir i del resultat de la balança, no ho tornaré a pensar, paraula! Us l’escric perquè quede constància d’aquest dia:


"EDUCAR"

Educar es lo mismo
Que poner un motor a una barca
Hay que medir, pesar, equilibrar...
... y poner todo en marcha.

Pero para eso,
Uno tiene que llevar en el alma
Un poco de marino...
Un poco de pirata...
Un poco de poeta...
Y un kilo y medio de paciencia
Concentrada.

Pero es consolador soñar
Mientras uno trabaja,
Que ese barco, ese niño
Irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
Llevará nuestra carga de palabras
Hacia puertos distantes,
Hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día
Esté durmiendo nuestra propia barca
En barcos nuevos seguirá
Nuestra bandera enarbolada.

G. Celaya

25 de novembre del 2005

"Memeleo"

Encara no sé per què, però acabe d'entrar en el joc de la meua estimada amiga Awake ,(o, almenys, així era fins a hui, que m'ha passat aquest marró...) el Memeleo. Això consisteix a agafar el llibre que estigues llegint en eixe moment i obrir-lo per la pàgina 23, buscar el cinqué paràgraf, contant a partir del primer complet, i copiar-lo. Doncs, bé, allà va:

"Potser té relació amb la nostra proximitat o llunyania amb el que ens envolta. O potser amb l'obsessió d'un pensament o una música que sona en el nostre interior, imatges confuses que la nostra atenció va rescatant de la pols de l'oblit, o amb la recerca de la solució a un problema de qualsevol índole, o amb la recreació íntima i personal del que ens ha estat suggerit per una paraula o una ombra. Encara que el més probable és que es degui a un deixar-se envoltar en l'absorbiment d'una bellesa de la qual volem gaudir, però que difícilment podríem definir, com em va passar a mi en sortir al camp ahir amb llum de lluna. Segurament és aleshores quan desapareix el soroll i amb ell el món que el provoca i, com en una elemental inspiració, ens centrem en l'objecte de la nostra atenció o del nostre desig."

Aquest paràgraf pertany a la novel·la "Diari d'una àvia d'estiu", de Rosa Regàs. Potser us resulte més coneguda la sèrie de televisió que està emetent TVE els dimarts a la nit, "Abuela de verano", basada en aquesta obra, casualment.

Ara se suposa que he de triar tres persones de la blogosfera perquè facen això del Memeleo, però no tinc ganes de posar a ningú en un compromís, per tant deixe aquesta proposta oberta a tot aquell que vulga participar-ne.

19 de novembre del 2005

Un pas darrere d'un altre...

I ací comença el meu caminar pel món dels blogs. Li dec aquesta aventura a Isnel , que de tant insistir m'ha convençut a crear la meua pròpia pàgina... Ja veurem què n'ix.
Primer de tot, si algú llig això, he d'avisar-vos que a causa de la meua mandra i manca de temps, els posts tardaran a arribar i, en segon lloc, heu de saber que els ordinadors i jo no ens duem massa bé, amb la qual cosa, deixeu-me un temps per descobrir tot el que s'amaga a blogger.com!
Endavant!